11/2020 - Blog - Fundació Apip-Acam

Cerca
Go to content

Main menu:

25N Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra la Dona: les mil cares de la violència contra les dones

Published by Fundació Apip-Acam in Actes · 25/11/2020 11:28:00
La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans que actua en diferents àmbits i esferes


Commemoració del 25-N en un pis d’inclusió de dones víctimes de tràfic

El 25 de novembre de 1960 Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, germanes i activistes polítiques de la República Dominicana, van ser brutalment assassinades per ordre del dictador Rafael Trujillo. Les tres germanes portaven molts anys denunciant les injustícies i la desigualtat de gènere del règim polític dominicà.

Tres dècades més tard, l’any 1999, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir homenatjar el sacrifici de les germanes Mirabal i va designar el 25 de novembre com el “Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones”.

L’objectiu d’aquesta jornada era i és denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món, reclamar accions i mesures per pal·liar les causes, sensibilitzar a la societat sobre aquest fenomen, garantir l’atenció i protecció de les dones supervivents i apel·lar al compromís de governs, organitzacions internacionals i altres entitats en la seva erradicació.

Les mil cares de la violència contra les dones
La violència masclista és la violació de drets humans més estesa del món que genera situacions d’injustícia social i violència extrema. Es tracta d’un problema social i estructural provocat pel model patriarcal que genera i cronifica la desigualtat  entre dones i homes.

La Fundació Apip-Acam s’uneix a la voluntat de commemorar i visibilitzar aquesta data fent una crida a visibilitzar també la situació d’extrema violència que pateixen les dones i nenes vinculades al tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, i  reclama de la societat un major rebuig d’aquesta realitat.

La prostitució és, doncs, també un tipus de violència masclista i una de les més invisibilitzades. En aquesta pràctica, com passa en el tràfic, la dona passa a ser un objecte sexual dirigit al plaer dels homes i, com a tal, els consumidors creuen que poden fer qualsevol cosa amb ella. Moltes dones vinculades a entorns d´explotació sexual són apallissades i torturades, provocant seqüeles físiques i psicològiques profundes que duren tota la vida. Avui en dia les dones que exerceixen la prostitució en  gran majoria són dones migrants empobrides i possibles víctimes de traficants i proxenetes.

El reclam de la indústria del sexe és tan brutal que contínuament necessita dones intercanviables per donar varietat als espais de prostitució i pornografia, provocant en les dones explotades seqüeles físiques i psicològiques. L’any 2019, cinc prostitutes van morir a mans dels seus clients, sense cap ressò mediàtic.


Dones víctimes de tràfic commemorant el 25-N a un pis d’inclusió

Una altra forma de violència envers les dones molt recent i cada cop més en alça és l’assetjament dins del món digital. Una de cada 10 dones dins la Unió Europea, especialment entre els 18 i 29 anys, afirma haver patit ciberassetjament, com missatges sexualment explícits i ofensius no desitjats, control de la seva vida a través d’aplicacions i xarxes socials o publicació de contingut íntim sense consentiment.

Tot i que podria semblar inofensiu, pel fet que es produeix a través d’una pantalla, no ho és. L’assetjament cibernètic pot provocar efectes psicològics de llarga durada a les víctimes com paranoia, pànic o inseguretat, violar el dret a la privacitat i intimitat de les dones i, fins i tot, posar en risc la seva pròpia vida sense que l’agressor hagi de conviure amb la dona.

A aquestes se sumen altres formes de violència, com la mutilació genital femenina, que han patit 200 milions de dones i nenes entre els 15 i els 19 anys en més de 30 països; els matrimonis infantils amb 650 milions de nenes casades abans dels 18 anys; i els feminicidis a mans de familiars, com les 22 dones assassinades pels seus fills o parents el passat any.

La violència masclista en temps de COVID-19
El confinament provocat per la COVID-19 ha obligat moltes dones a estar tancades amb els seus agressors, agreujant l’aïllament i la pressió psicològica a la qual són sotmeses. Durant tot l’estat d’alarma, es van comptabilitzar menys denuncies als jutjats especialitats en violència contra les dones, però es va produir un augment exponencial de les trucades al telèfon 016 en tot el territori. És a dir que la violència masclista no va disminuir, sinó que la llibertat i moviment de les víctimes era molt més limitada i no podien accedir a recursos de protecció.

Les dones víctimes de tràfic d’éssers humans també han patit les conseqüències de la pandèmia. La seva vulnerabilitat s’ha intensificat i han empitjorat les seves condicions de vida. Per exemple, s’han vist obligades a seguir exercint durant l’estat d’alarma malgrat el perill de contagi i a confinar-se en condicions insalubres. A això se li suma que aquestes dones no solen fer ús dels serveis socials i sanitaris, de manera que el confinament les aïlla encara més.

És per tot això que ara més que mai és necessari renovar el compromís comú i la implicació de tota la societat per erradicar i denunciar qualsevol tipus de violència contra les dones.



Back to content | Back to main menu