Editorial Hacer - Fundació apip-acam

De carn i de ferro

Charlotte Puiseux és psicòloga i doctora en Filosofia, especialista en el moviment crip (un moviment de persones amb discapacitat inspirat en teories i lluites queer). Treballa en temes de capacitat i discapacitat i fa anys que fa campanya en cercles anticapitalistes, feministes i queer/crip.

Vaig néixer amb les marques evidents de la discapacitat. La meva relegació als marges de la

societat va ser irremeiable i em va semblar natural que la meva existència tingués lloc en el fons de la jerarquia de les vides humanes.

Però no hi ha res de natural en aquest tràgic destí: està escrit per una societat que estableix normes mitjançant mesures legals i exàmens mèdics i exclou determinats cossos, determinades vides. Anar a l’escola, treballar,trobar allotjament, enamorar-se, viatjar, fer campanya, criar fills... Totes les activitats que ens fan éssers socials són de molt difícil accés per a les persones amb discapacitat. Més que els nostres cossos i ments, són les estructures socials les que dificulten la nostra vida. En aquest assaig autobiogràfic, ressegueixo aquesta història de violència i discriminació que he heretat i que desxifra el sistema ideològic que les sustenta: el

capacitisme. Però també dic que nosaltres, persones amb discapacitat, podem recuperar aquesta història i fer

de les nostres identitats eines en la lluita per l’emancipació i fonts d’orgull.

Carme Riu Pascual és la presidenta de l’Associació Dones no Estàndards, entitat feminista que, des del 1995, reivindica la diferència i defensa els drets de les dones amb discapacitat.

El gran engaño

Hervé le Bras exposa que la immigració no és l'element principal que decanti el vot dels electors cap als partits d'extrema dreta; és una variable de reforç que facilita que escullin la papereta, però no ho determina. Aquests partits defensen la família tradicional i condemnen el que consideren excessos progressistes com l'avortament, la igualtat de gènere, les mesures ambientalistes i, en major mesura, una causa genèrica, com la d'estar enutjats amb les polítiques governamentals. La crisi de l'estat de benestar i de les democràcies liberals, l’augment de les desigualtats, la precarització del treball, l’aprimament de les classes mitjanes, empenyen l'electorat a escollir formacions polítiques que critiquen l'ordre establert. És dir, una mena de tempesta perfecta formada per la barreja de desconfiança, desafecció i atomització de la societat.

El llibre compta amb un pròleg de l'autor Steven Forti, doctor en Història per la UAB i la Università di Bologna, coordinador del projecte de recerca europeu “Analysis of and Response to Extremist Narratives”.

El peregrino ateo en Tierra Santa

Aquest llibre explica el relat d'un fascinant viatge que l'autor, ateu convençut, va fer el 2007 per terres d'Israel i Palestina, ficat una mica contra corrent en el context d'una peregrinació franciscana als llocs que el cristianisme ha anomenat Terra Santa, llocs on, el Jesús potser històric va viure, va exercir el seu magisteri i va morir condemnat a la creu, donant lloc a una nova fe.

Viatge feliç, interessant i divertit, en el qual l'autor-peregrí no pot estar-se de restar estupefacte, escèptic i de vegades irritat pel monumental muntatge de segles d'allò que ell anomena “Parc temàtic del cristianisme”, en benefici de la narrativa evangèlica canònica, i fins i tot de l'apòcrifa, on el mite i la narració fabulosa es manifesten a gust per tot arreu i a les coves en forma d'edificacions de vegades magnífiques i d'altres no tant, visitades amb veneració per multitud de gent de totes les confessions cristianes, fins i tot les més enfrontades i bel·ligerants.

Emili Ricou Barceló, nat a Barcelona el 1945, va estudiar Engenyeria Química a l'ETPIB de Barcelona i va completar la vida acadèmica amb un MBA d'ESADE a la mateixa ciutat.

Una altra guerra freda: Estats Units, Rússia i Xina

Col·lecció Conflicto, cambio social y democracia

Ferran Fullà i Sala (Barcelona, 1942-2023) va ser un defensor de la llengua i de la cultura catalanes, i un lluitador per la unitat de l’esquerra i de les forces democràtiques durant el franquisme. Aquestes conviccions el van portar a participar amb entusiasme a l’Assemblea de Catalunya, des de la seva fundació, l’any 1971, fins a la seva dissolució. De formació i convicció marxista, l’any 1968 va ser cofundador junt amb Jordi Borja Sebastià i Jordi Solé Tura, entre d’altres, del partit Bandera Roja. Durant la seva militància va desenvolupar el seu pensament polític, en què tenia una funció clau l’anàlisi geopolítica, amb dos aspectes destacables: els canvis en el bloc dominant i la seva inluència en el que podria ser una nova guerra freda.

Entre els canvis importants que s’han produït en el bloc de les grans potències hegemòniques en les darreres dècades, en destaca el paper creixent de la Xina i també la incorporació progressiva del Brasil i de l’Índia a l’escena mundial. En el cas de la Xina, considera rellevant el seu posicionament positiu envers els principis de Bandung, de respecte als interessos mutus i a la cooperació entre països.

Les ànimes del poble negre

Col·lecció Conflicto, cambio social y democracia

Les ànimes del poble negre, és un llibre per reivindicar la reparació del racisme, la segregació, el supremacisme i les conseqüències de l'esclavitud als Estats Units. Assenyala el camí de "la feina per fer", el "mal no reparat" i que constitueix la base dels moviments dels drets civils dels anys seixanta, l'"I have dream" de Martin Luther King , i més a prop, el moviment "Black Lives Matter". El somni de Du Bois era que "en algun moment, en algun lloc, els homes jutjaran els homes per la seva ànima i no per la seva pell". Les realitats que desvetlla de la vida del Negre, les perspectives socials, econòmiques i psicològiques són exposades amb una lucidesa, lirisme i humanitat que ha "deixat empremta de la culpabilitat de l'Amèrica Blanca".

Du Bois va ser el primer afroamericà en obtenir un doctorat per la Universitat de Harvard, va ser pioner en la sociologia i un gran historiador. Es va dedicar a la docència a la Universitat d'Atlanta i a l'activisme Negre. Un dels seus projectes intel·lectuals de més envergadura va ser l'Enciclopèdia del Negre i en els darrers dies de la seva vida, va publicar Reconstrucció Negra a Amèrica, una recerca històrica d’Amèrica contra la versió histogràfica blanca sobre el període posterior a la Guerra civil americana.

La introducció del professor Lorenzo Cachón és un treball d'admiració per l'autor i de passió per la recerca històrica i sociològica. Descriu la vida de l'autor i la va relacionant amb els esdeveniments intel·lectuals de la seva època, Max Weber, Carl Marx, el filòsof William James, i el periodista de les revolucions, John Reed. Ha completat el seu treball d'introducció amb un quadre cronològic des de 1861 a 1968 entre la vida de l'autor i els fets més destacats del segle, finalment relaciona i comenta la producció literària de l'autor.

La traducció catalana ha esdevingut un esforç de qualitat sobre el text original en anglès. S'ha volgut mantenir la rigorositat de les paraules del llibre original per ser fidels al missatge que Du Bois volia transmetre.

Transformación sociológica del cristianismo

(S. I al S.IV)

Col·lecció Conflicto, cambio social y democracia

  Trabajo pionero, resultado de una investigación doctoral, en que el uso de los más recientes y     

  contrastados hechos históricos y arqueológicos se explican a la luz de las metodologías y los    

  conceptos de las ciencias sociales, especialmente de la sociología política del conflicto social y 

  de  la gobernación adaptados al contexto de la antigüedad.

El libro, no sólo dirige a los interesados en el conocimiento objetivo del cristianismo de los orígenes, sino que, por su análisis histórico y su capacidad de comprender un movimiento alternativo e intersticial que se desarrolló durante tres siglos, constituye una referencia de estudio obligada para aquellas personas interesadas en los movimientos alternativos contemporáneos. En especial, para aquellos movimientos pacifistas, interculturales, solidarios, feministas, ecologistas, comunitarios y humanistas en general, con voluntad de iniciar en el presente la construcción de un nuevo futuro colectivo y personal sin necesidad de esperar la obtención de ningún tipo de poder  político.

La força del moviment veïnal

De l'alcalde Porcioles a l'alcaldessa Colau

Col·lecció Conflicto, cambio social y democracia

Les Associacions de Veïns han estat durant cinquanta anys les grans protagonistes a l’hora d’impulsar la transformació de la ciutat de Barcelona. En aquest llibre coral es posen en relleu els orígens, l’evolució, les fortaleses i les debilitats, i les lluites del moviment veïnal que, en la dècada dels setanta, va ser molt actiu en la resistència al règim franquista i al sistema capitalista. L’aportació de la FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona) és cabdal per coordinar, fer visible i donar consistència a aquestes associacions.

El asilo y el exilio

Una historia de la distinción refugiado/migrante

Col·lecció Textos de Política Social

L'asil, a Espanya, és el germà petit de la immigració, encara que en els últims anys el germà petit també s'estigui fent major. A França, el discurs migratori va entrar en el camp polític uns deu anys abans que el de l'asil, que va quedar durant més de trenta anys “a l'ombra dels debats públics i lluny de l'interès dels governs”, fins als anys 80. Podem dir llavors que en política d'asil França avantatja a Espanya en uns quaranta anys, una raó clara per la qual aquest llibre pot ajudar a la nostra pròpia reflexió.

Los desafortunados y excluídos en el espacio público

Habermas en el Starbucks

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº49

Els autors i autores dels articles analitzen i interpreten les interaccions en diversos espais públics entre subjectes percebuts com a indesitjables i subjectes que emeten el judici d'exclusió i rebuig. Indaguen en una de les tres dimensions següents: el nivell de les interaccions a partir del qual l'indesitjable és percebut, aprehès, “moderat” o “contingut” en una situació, i a partir del qual la persona identificada com a indesitjable “gestiona” ella mateixa la seva condició; les institucions i dispositius que intervenen en la seva designació i/o en la seva atenció; i, finalment, l'abast polític d'aquestes trobades.

Científicos y ciudadanos

Investigación y magisterio en ciencias sociales y geografía

Figuras y semblanzas

Col·lecció Conflicto, cambio social y democracia

Aquest llibre destaca la labor d'estudi de científics i científiques de les Ciències Socials i de la Geografia, tant d'universitats espanyoles com d'altres països, que tenen un magisteri i treballen incansablement en la recerca. Tots ells han fet una tasca meritòria científica i, al mateix temps, es preocupen dels problemes de la societat contemporània com a ciutadans.

Alimentació, activitat física, son i obesitat

en la discapacitat intel·lectual

Col·lecció Quaderns de recerca, debat i guia

Alimentació, activitat física, son i obesitat en la discapacitat intel·lectual analitza els patrons de pesos i la seva evolució en les persones amb discapacitat intel·lectual ateses als diferents serveis de la Fundació Apip-Acam en el període 2004-2019 i proporciona informació i eines de treball per a abordar el tema de l’alimentació i l’activitat física com a eines de prevenció en les persones amb discapacitat intel·lectual. També analitza la importància del son en les conductes de les persones amb discapacitat intel·lectual i com es controla als centres de la fundació.

No puc respirar: Anatomia de la revolta contra el racisme

després del linxament de George Floyd

Col·lecció Conflicto, Cambio Social y Democracia

"No puc respirar”. Després de repetir-ho vint cops en nou minuts i vint-i-nou segons, George Floyd va morir sota el genoll d’un policia (blanc) el 25 de maig de 2020 a Minneapolis. I els Estats Units es van omplir de manifestants, negres i blancs, llatins i nadius, que protestaven contra la violència policial i demanaven justícia racial, cridant Black Lives Matter. 

No puc respirar, a més de recordar la vida de Floyd, la vida d’un afroamericà,analitz a les circumstàncies del seu linxa-ment i el judici contra l’ex-agent Chauvin. Però, abans, repas-sa la llarga història de la violència del supremacisme blanc amb alguns fets com el pogrom de Tulsa en 1921 i analitz a les formes en que es continua manifestant el racisme sistemàtic contra els negres a l’actualitat.

La articulación de los tiempos sociales

Experiencias en período de confinamiento

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº 48

En el desenvolupament temàtic d'aquesta revista s'aporta el concepte de la articulació que fan del temps les persones quan no estan descansant. El temps de treball amb horaris estrictes, d'oci col·lectiu, de distracció personal o d'organització familiar són temps que presos globalment corresponen al temps social.

Aquest temps social, organitzat en horaris i costums, s'ha vist alterat per les mesures de confinament de la COVID-19. Quins canvis ha suposat i com s'han organitzat els diferents col·lectius? Quines reflexions es desprenen, per aquesta alteració, de la conciliació familiar, el teletreball, l'atenció de persones majors, el nivell de satisfacció-felicitat i les vivències personals i en família?

Tabaquisme i discapacitat intel·lectual

Col·lecció Quaderns de recerca, debat i guia

Tabaquisme i discapacitat intel·lectual és un projecte que proporciona informació i eines de treball sobre el consum de tabac entre les persones amb discapacitat intel·lectual als professionals que els atenen.

Forma part de la col·lecció “Quaderns de recerca, debat i guia”, pretén cercar els millors tractaments per progressar en la autonomia global de les perso-nes DI, promoure la participació dels professionals, la millora de l’atenció en l’actuació diària de les residències i servir com a guia per la formació interna dels nous professionals. 

 

65 pallassos

Col·lecció Test Social

Fa 4 anys que el Marc Fonts està incorporat en el mestratge del Centre Ocupacional de Marquet Molins de la Fundació Apip-Acam, i per aquest motiu li vam sol·licitar una avaluació sobre els resultats d’aquest període (satisfacció, seguretats, mobilitat...) i ens va enviar aquest text, que ens plau remetre a les famílies perquè ho puguin reflexionar.

Ensopeguem tantes vegades en voler el creixement, la plenitud i la satisfacció dels nostres amics i amigues del Centre, que intentem una i cent vegades descobrir i experimentar nous camins, al seu abast, perquè puguin sentir-se orgullosos i orgulloses del seu esforç per incorporar-se en una societat que té molts defectes, un món del treball que els subestima, i  una realitat que gairebé  no els té en compte.

No obstant això, com un sol equip, tots tenim ganes que aquesta realitat no sigui així. Hem de descobrir nous espais de relacions socials que ens  garanteixin el benestar, la salut  i la participació fins on sigui possible. Les arts escèniques poden ser un camí, vàrem pensar, tot recollint les experiències del nostre amic Feliciano Castillo, pedagog, deia: “Amb estima totes les persones, amb diversitat funcional, poden ser grans artistes, creadors, innovadors, poden arribar on s’ho proposin (1998)”. Amb estimació doncs,  hem introduït en el centre, el ball, el circ, els pallassos, la passió per la natura, l’artesania, la robòtica, sense oblidar la recerca biomèdica per aplicar-la allí on la natura ens ha restat eficàcia.

No puedo respirar: Anatomía de la revuelta contra el racismo 

tras el linchamiento de George Floyd

Col·lecció Conflicto, Cambio Social y Democracia

"No puedo respirar”. Després de repetir-ho vint cops en nou minuts i vint-i-sis segons, George Floyd va morir sota el genoll d'un policia (blanc) el 25 de maig de 2020 a Mineàpolis. I Estats Units es va omplir de manfiestants, negres i blancs i llatins i natius, protestant contra la violencia policial, demanant justicia racial i cridant Black Lives Matter.

 

George Floyd: no puedo respirar, a més a més de recordar la vida de Floyd, la vida d'un afroamericà, analitza les circumstàncies del seu linxament i el judici contra l'exagent Chauvin. Però abans repassa la llarga història de la violència del supremacisme blanc amb alguns fets com el pogromo de Tulsa de 1921. I analitza les formes en què es continúa manifestant el racisme sistèmic contra els negres a l'actualitat.

La mort de Floyd va desatar la major onada de protestes contra la violència racial que s'ha produit en Estats Units. La reacció i les provocacions del llavors president Trump no van fer més que allargar i accentuar les revoltes. L'elecció del president Biden ha permès iniciar una sèrie de respostes institucionals que busquen afrontar el racisme sitèmic als Estats Units.

Té raó Gianna, la filla de set anys de Floyd, quan va dir: "El meu pare ha canviat el món".

 

Mediación del ARTE en la sociedad desigual

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa -  nº 47

La revista exposa diferents experiències artístiques en espais diversos -que anomenem territoris, com a hospitals, centres d'acolliment o espais, L'art modifica i s'avé a qualsevol espai-territori qüestionant els límits i els diàlegs. Llavors, els artistes modifiquen el projecte artístic segons el nou espai, en el qual experimenten noves habilitats, que remodelen els processos creatius vinculats a la construcció intel·lectual del corpus de l'Art.

Aquesta adaptació a l'espai convida a l'auditori a la participació, originant discursos de benestar, comunicació, relacions comunitàries i organització social, que deriven en una activitat d'utilitat pública, individual i col·lectiva. Així, l'artístic es torna practico, estable i amable i aconsegueix a les persones vulnerables, *empoderandolas i afavorint a la seva evolució personal. Per això, és necessari donar suport al concepte de mediació i impulsar polítiques culturals amb la societat, per la seva relació immediata amb el benestar de les persones.

100 años de profesionalización del trabajo social en Europa

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº 46

Les professions del treball social són imprecises, condició que comparteixen amb tots els altres grups professionals si se segueix l'anàlisi de Didier Demazière, per a qui «les diferències professionals són inestables, les professions són provisionals, les especialitats són temporals» (2008, 43). Com en molts altres camps, la professionalització del treball social és evident, encara que parcial, vacil·lant.

Els programes de formació en treball social comencen a principis de la dècada de 1920. Es basen en les normes del pla de reconstrucció establert després de la Primera Guerra Mundial i en reaccions als nombrosos desenvolupaments socials en curs. Aquests dos factors cristal·litzen les tensions i les evolucions d'aquestes formacions. Aquesta revista abordarà en primer lloc els orígens d'aquestes formacions de manera descriptiva, per a després comprendre les evolucions i els desenvolupaments trobats, respostes localitzades que permeten entendre les transformacions actuals.

Las paradojas de la gobernanza

Col·lecció "Textos de Política Social"

En temps de canvi, cal definir el que pot i ha de romandre a la ciutat; la innovació no és disruptiva, és fruit de l'acord; la innovació, no poques vegades, és un retorn d'idees fallides; la participació, sovint, és un factor de descohesió social; la gestió del conflicte pot ser un factor de cohesió i canvi; un acord és millor que una victòria; la seguretat ciutadana es construeix a través de la convivència; la rigidesa legislativa és la principal font d'il·legalitat i corrupció; responsabilitat pública no és «municipalització de serveis». Aquestes són algunes de les vint-i-una paradoxes en la governança de les ciutats i les àrees metropolitanes que es descriuen en aquest llibre. Les paradoxes es refereixen a tres grans temàtiques: innovació i canvi, qualitat democràtica i progrés humà, i gestió i polítiques públiques.

Les paradoxes descrites són principalment conseqüència de:

• Els efectes contradictoris d'aplicar les formes tradicionals de governar que abasten tot el ventall comprès des de la perspectiva «neoliberal» al radicalisme «*estatalista» o «comunitarista» a unes realitats urbanes que es troben en un procés de gran transformació o de canvi d'era.
  
• L'actuació d'una Administració uniforme, procedimental i homogènia en unes ciutats cada vegada més heterogènies en els seus rols i funcions, i complexes en les seves relacions i interdependències socials.
  
• Les noves oportunitats que mostren l'aplicació dels nous instruments de governança relacional o compartida en situacions de canvi i complexitat urbana.
  

Els Governs democràtics no han de ser irrellevants, sinó tot el contrari, en les nostres societats complexes han de saber reconèixer el valor de «el públic» que es troba fora de les institucions.

Don Quijote (1884-1905 / 1892-1903) 

Col·lecció "GRICOHUSA"

"Don Quijote" va ser un setmanari fundat a Buenos Aires en 1884; a Montevideo en 1887 i a Madrid en 1892. En tots els casos, per Eduardo Sojo (1849-1908), genial caricaturista que signava amb el pseudònim de Demòcrit. Aquest llibre convida al lector a un apassionant viatge protagonitzat pel radicalisme democràtic de tots dos hemisferis al qual Sojo es va adscriure, per la millor caricatura de l'època, pel més àcid dels periodismes i per un desig de denúncia sense igual protagonitzat per una àmplia nòmina de dibuixants i periodistes col·laboradors de Sojo. Sempre sota el quixotesc lema de «aquest periòdic es compra, però no s'embeni».

La participación cívica y política de los jóvenes en Europa

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº 45

El futur de la democràcia es basa sempre en la participació dels joves, els quals, per definició, estan cridats a ser els actors del demà. El projecte PIDOP (Processes Influencing Democratic Ownership and Participation) ha examinat factors que influeixen en la participació política i cívica dels joves en 7 països: Anglaterra (i Irlanda del Nord), Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Turquia.

La publicació de les recomanacions del PIDOP, en aquest número de la revista, representa una ocasió única per donar a conèixer aquesta àmplia i important investigació a un públic interessat i involucrat. Mitjançant la comprensió dels factors que influeixen en la participació dels joves, voldríem compartir un conjunt de recomanacions detallades, que podrien beneficiar als agents polítics dels nostres països. De la mateixa manera hem inclòs suggerències educatives per acompanyar les "revolucions" dels més joves. Esperem donar als lectors un accés estimulant per afavorir la participació cívica i política dels joves.

Debat sobre el Pacte Mundial per a la Migració

Col·lecció Textos de Política Social

La Fundació Apip-Acam, amb la col·laboració de l'Obra Social "La Caixa", va organitzar una presentació i un debat sobre el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular, el dia 2 d'octubre del 2019, al Palau Macaya de Barcelona. El senyor Jaume Lanaspa i la senyora Montserrat Font van donar la benvinguda i van presentar la jornada. 

A la primera part d'aquesta, coordinada per la senyora Montserrat Font, el senyor Lorenzo Cachón va exposar l'esperit de Marràqueix: el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular. Un pas vers un nou Contracte Social. 

A la segona part, coordinada pel senyor Josep Ricou, van intervenir-hi el senyor Òscar Camps per parlar de les vies segures i de la no-criminalització del salvament marítim; la senyora Dolors Calvo, que va tractar el tema de com erradicar les economies criminals: tràfic, violència i explotació de les persones immigrants i refugiades; la senyora Sònia Parella, que va exposar com col·laborar per facilitar el retorn; el senyor Xavier Alonso, que va explicar quin és el futur de la migració legal a la Unió Europea, i el senyor Carles Macian, que va exposar les causes migratòries i els projectes d'acollida i d'interculturalitat a Catalunya. 

A la tercera part es va dur a terme el debat amb els ponents, recollit també al llibre, i el tancament de l'acte va ser a càrrec del senyor Oriol Amorós, Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Aquestas publicació recull totes les intervencions que varen tenir lloc en aquesta jornada.

Gutiérrez (1927-1934)

Col·lecció GRICOHUSA

Gutiérrez va ser una revista humorística madrilenya que es va publicar des del 7 de maig de 1927 fins el 29 de setembre de 1934. El seu subtítol denotava ambició: "Semanario español de humorismo". El seu inspirador i director fa ser el periodista Ricardo García López, K-Hito, caricaturista, redactor de peces humorístiques i cronista taurí. L'empresa editora, una de les més grans del moment: Papelera Madrileña y Talleres de los Sucesores de Rivadeneria, propietat de Luis Montiel Balanzat. Gutiérrez va voler ser l'estàndard de l'Humor Nou, exponent d'una "actitud somrient davant la vida, per treure importància a les coses, per burlar-se del tòpic i del lloc comú, per inventar un món diferent, irreal i fantàstic".

Alternativas ante los obstáculos para la integración socioeconómica

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº44

Des de fa vàries dècades, les nostres societats occidentals tenen davant seu un problema que les concepcions clàssiques no els permeten superar: la crisi de la integració socioeconòmica. Aquest número proposa una presentació de vies alternatives considerades actualment en l'àmbit acadèmic i, en el cas d'algunes també presents en l'espai públic. Es dóna la paraula a investigadores i investigadors amb visions diferents, i es proposen elements per a la renovacio de la reflexió i les pràctiques en matèria socioeconòmica. Cinc de les propostes qüestionen les lògiques socials de les nostres societats contemporànees: l'ètica del care (Pascale Moliner); els nous criteris d'estimació de la riquesa dels països (Dominique Méda); l'economia solidària o social (Jordi Estivill); la socioeconomia dels comuns (Étienne Verhaegen) i una societat multiactiva (Bernard Fusulier i Chantal Nicole-Dracourt).

El Be Negre

Col·lecció GRICOHUSA

El Be Negre (1931-1936) va ser un dels setmanaris satírics més populars de Catalunya durant la Segona República. Va abanderar les reivindicacions de la intel·lectualitat catalana d'esquerres situada en l'òrbita d'Acció Catalana Republicana. Editat a Barcelona per Màrius Gifreda, escrit en català i dirigit pel periodista Josep Maria Planes, va comptar amb alguns dels millors humoristes gràfics de l'època, com Francesc Fontanals "Soka", Valentí Castanys, Avel·lí Artís-Gener "Tísner" i Joaquim Muntañola "Kim". 

El Be Negre va defendre la democràcia republicana, la separació Església-Estat, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 i la normalització del català. Va descarregar el seu humor ingeniós contra la monarquia, el catolicisme conservador i el nacionalisme espanyol contrari a la autonomia catalana. Va denunciar també la violència de carrer anarquista, la radicalització de les joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, la colaboració de la Lliga Regionalista amb la CEDA i el anticatalanisme d'Alejandro Lerroux. Entre finals de 1933 i principis de 1936 el setmanari va sofrir censura i suspensions pel Govern, en plena crisi per l'anul·lació de l'Estatut de Catalunya i el judici i empresonament del president de la Generalitat, Lluís Companys, i dels seus consellers.

El futur dels serveis socials

Col·lecció Textos de Política Social

Aquest llibre es fruit d'un conjunt de circumstàncies (crisi econòmica, nous paradigmes socials, sorgiment o pujança de noves problemàtiques, frustració dels instruments per fer-hi front, etc) que han posat en qüestió el sistema català de serveis socials d'ençà del 2008. Així i tot no s'ha volgut que esdevingués una recopilació de crítiques llancívoles o de lamentacions estèrils per arrossegar consciències; ans al contrari, s'ha procurat fer front a les mancances i defectes que s'han anat identificant, amb una actitud analítica i, fins on ha arribat la perícia dels autors, també propositiva, de per on podria anar, de com voldrien que fos el futur dels serveis socials.

D'altra banda, es tracta d'un llibre col·lectiu, escrit per més de quinze persones que tenen una pregona i demostrada estimació vers l'acció social i senten que formen part de la seva història. Venen de diferents camps i àmbits, totes són coneixedores d'alguna parcel·la de la realitat que incorpora els serveis socials, uns més arrelats en els de casa nostra i altres que aporten experiènces d'altres comunitats.

Acción voluntaria. Caminos de libertad y de solidaridad.

Col·lecció Textos de Política Social

L'acció voluntària més publicitada és la que realitzen les entitats privades no lucratives: associacions, fundacions, obres socials... En aquest llibre es mostra també la que porten a terme, de manera no institucional, persones físiques, famílies i xarxes comunitàries.

L'acció voluntària és una via de llibertat pel desplegament de vocacions personals, entre les que mereix destacar la de l'exercici de la solidaritat demandada per errors i desviacions de la comunitat, el mercat i els poders públics.

En aquest llibre es resenyen, algunes d'elles mitjançant apèndix monogràfics, més de vuitanta bones pràctiques pretèrites i actuals d'acció voluntària. Per a la selecció de les mateixes, es van aplicar aquests criteris: llibertat d'iniciativa i desenvolupament, ausència de lucre i aportacions de valor especial, solidaritat no particularista i conformitat amb les lleis.

El Pacto Mundial para la Migración Segura, Ordenada y Regular

un modelo para armar

Col·lecció Textos de Política Social

Pot resultar sorprenent que en el clima de profundes tensions per la presència de forces xenòfobes que viuen les democràcies occidentals, Nacions Unides hagi aconseguit aprovar, amb el recolzament de la immensa majoria dels països del món, el text del Pacto Mundial para la migración Segura, Ordenada y Regular. Amb raó ha dit Louise Arbour que aquest Pacte representa "un assoliment històric notable  i un canvi cap al multilateralisme, però, potser igual d'important, és un reconeixement col·lectiu de la necessitat d'aprofitar millor els beneficis indubtables de la migració i mitigar els seus complexos i numerosos reptes".

Ara toca fer que el Pacte siguie el "marc" de referència en la conversació social i política sobre la gestió de les migracions internacionals. Aquest llibre vol ser un instrument en aquesta direcció. Així aconseguirem democràcies més estables i societats més justes i integrades.

Ayuda Social: Contractualización y contrapartida

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº43

A principis de la dècada de 1990, el fenomen de la contractació dels dispositius d'ajuda social estaven apareixent en diversos països europeus. Ara és un element central d'aquest sistema i ha estat àmpliament estudiat. El seu anàlisi segueix vigent després dels canvis recents que han afectat l'ajuda social en  països com Bèlgica, França o Espanya. Si bé el primer ha vist com la seva aplicació s'extén a totes les categories de persones que la utilitzen, hem presenciat la creació a França d'un sistema de recolzament per a joves amb dificultats per qui la firma d'un contracte és essencial. Aquestes notícies fan ressò d'aquest problema que té com a objectiu estudiar com s'aplica la contractualització, però també la lògica de contrapartida que s'aplica.

Investigar la prensa satírica actual

Col·lecció Textos de Política Social

Des de la posició de qui no ostenta el poder, el riure pot convertir-se en un potent aliat per crear corrents d'opinió. Així ho demostrà Bajtin quan es va embarcar en la tasca d'investigar les formes de participació política en èpoques i llocs a on la contestació dels súbdits semblava a primera vista improbable. El concepte de carnaval medieval refuta aquesta idea. Les anomenades esferes plebees permitien oxigenar l'enrarit domini dels poders absolutistes, encara que fós només per uns dies. Recorrent a la història dels carnestoltes es podien comprendre les corrents subterrànies que filtraven les societats sòlidament establertes a la superfície. 

En poques paraules, en la sàtira popular era possible aproximar-se a l'experiència del poble sobre la seva pròpia realitat política i social. En els seus millors moments, la revista El Jueves ha funcionat com un carnestoltes crític amb el poder. S'ha convertit en l'única públicació supervivent en el panorama satíric espanyol durant la història de la recent democràcia espanyola. De fet, el seu trajecte s'ha solapat des de la seva aparició el maig de 1977 amb el d'aquella democràcia. Aquest llibre pretén abordar diferents enfocaments amb els que examinar les potencialitats de El Jueves.

El humor y la cultura política en al España contemporánea

Col·lecció Textos de Política Social

El que sí saber a ciència certa sobre l'humor és que és històric i està culturalment determinat. En aquest llibre, els autors s'atraveixen a proposar que, a més, per entendre la vida política d'una col·lectivitat no és suficient analitzar les estructures de poder i els processos polítics, sino que és imprescindible ocupar-se de la cultura política, és dir, del sistema de creences, símbols expressius i valors que defineixen la situació en la que té lloc l'acció política. I que l'humor - inclús en la seva absència - formen part d'ella.

Aquest llibre tracta de manera original dos temes - la cultura política i l'humor polític - que no solen anar junts de la mà. Ho fa al llarg de la història contemporànea espanyola i pot donar-nos pistes sobres el valors subjacents en les actituts polítiques portades a l'espai públic, sobre les pugnes que es donen en ell, sobre les victòries, les derrotes i els consenços que es despleguen en diferents moments. La màscara de l'humor amaga sempre a un actor.

El desenvolupament de les comunitats veïnals fa referència a processos de coordinació estructurada als que contribueixen un conjunt de diferents actors, autònoms entre si i amb lògiques i interessos diferents. Aquest procés de coordinació es desenvolupa com una negociació en què la finalitat és precisar els objectius comuns. La majoria de les vegades es tracta de maneres d'acció i d'intervenció col·lectiva sustentats en els principis d'implicació ciutadana i de cooperació entre actors públics, associatius i privats per tal de comprendre més i treballar millor les qüestions col·lectives.

Constitueix, fonamentalment, un impuls destinat a amplificar la mobilització dels recursos locals, així com l'acció col·lectiva en tant que estratègia de modificació de les condicions de vida. de la coordinació sorgeixen iniciatives, projectes i serveis, principalment en l'àmbit del desenvolupament social, que interactuen o s'integren amb els àmbits del desenvolupament econòmic, cultural i ambiental.

Entre 1901 i 2012 Catalunya ha viscut tres grans onades immigratòries. Les dues primeres (1901-1930, 1951-1975), de persones procedents de la resta d'Espanya, i la tercera, procedents de la resta del món (2002-2012). La Generalitat va ser restablerta el 1977, i des del primer dia va començar a prestar els seus serveis públics a tota la població, incloent a l'estrangera, tot i que no va començar de zero, i va comptar amb l'experiència dels grans col·lectius professionals -educació, serveis socials, sanitat-, progressivament transferits. Aquest llibre examina la política d'immigració de la Generalitat entre 1977 i 2010, any d'aprovació de la Llei d'Acollida, i ha estat escrit amb el propòsit d'ajudar a que les coses que es van fer bé siguin conegudes, i que en el futur segueixin fent-se bé, o millor. Es tracta de 34 anys a examen, durant els quals es va dur a terme un ingent treball cívic i de les institucions, que tendeix a integrar els estrangers, que van arribar ràpida, inesperada i massivament. A més, van arribar en molt major nombre que a qualsevol altre territori de l'Estat.

Per conèixer la política d'aquests 34 anys, l'autor ha entrevistat a dotzenes de persones de sindicats, patronals, partits, universitats, ajuntaments i de les diverses organitzacions que componen la Generalitat. També ha revisat més d'un centenar de documents institucionals. La política es va iniciar amb la integració social, però va evolucionar -i seguirà fent-ho cap a una política integral de migracions, que va ser tractant de donar resposta a la progressiva complexitat dels moviments humans, incorporant nous continguts: emigracions pròpies, selecció en origen, retorns o refugi. El 1997, la política va aterrar sobre una pista, ja definida al llarg del segle XX, consistent en la identificació tàcita que els catalans s'estableixen entre immigrant i integració social; entenent per «integració», tradicionalment, tres coses: la mobilitat social ascendent, saber o entendre la llengua catalana, i tenir empatia cap a la identitat catalana. Aquests tres elements «catalans» es van barrejar amb altres més contemporanis -no estrictament catalans-, i tot això va donar com a resultat una societat no exempta de conflictes però cohesionada, on l'element més important, però més fràgil, va ser -i seguirà sent- la igualtat. La legislació d'estrangeria va aconseguir, amb llargs esforços socials i polítics, drets que després es van perdre en un instant, absurda i inopinadament.

La col·laboració entre l'Estat i les associacions s'ha basat en un sistema de llibertat subsidiada però llisca cap a un mode de regulació tutelar, a causa sobretot de la incrustació progressiva de les associacions en el sector públic. Amb l'adopció de nous mètodes per encarar les polítiques socials, adoptats pels responsables públics, el paper que es dóna a les associacions i a les empreses socials, la seva missió, el seu funcionament, així com la seva manera d'organització i les seves funcions han patit una evolució que ha modificat els seus estàndards de funcionament.

Dolos Aleu. Metgessa en un món hostil

Dolors Aleu va ser la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol (1882) i s’especialitzà en ginecologia i medicina infantil. La doctora Aleu portà una vida professional molt activa durant 25 anys a les dues consultes que va obrir a Barcelona i a ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat. Aquest llibre recull la seva tesi doctoral De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883) i el text inèdit Consejos de una madre a sus hijos (1900).

Pròleg a càrrec del Dr. Jacint Corbella

Debat sobre les transformacions de les entitats socials

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº 40

La celebració dels 20 anys de la revista “Políticas Sociales en Europa” va tenir lloc en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el dia 11 de maig de 2016. Es va presentar el número 35-36 de la revista, Transformaciones de las entidades sociales en el marc d’un debat sota el mateix títol. Josep Ricou, Cristina Rimbau i Montse Font donaren la benvinguda i van fer balanç d’aquest vintè aniversari. Els dos grans temes tractats foren coordinats per Cristina Rimbau —les transformacions de les entitats socials a l’Estat espanyol— amb la participació de Susanna Vert, Sali Guntín i Fernando Fantova i per Ramon Nicolau —les transformacions de les ONG a Catalunya— amb les ponències de Teresa Crespo, Àngels Guiteras i José Leal. Aquesta publicació recull totes les intervencions i parlaments que varen tenir lloc en aquella jornada.

Apoyos a cuidadores de familias con discapacidad y dependencia

Col·lecció de la revista Políticas Sociales en Europa - nº 38-39

L'atenció a persones afectes de dependència per part de familiars és valorada positivament, no només a Espanya, tant per la majoria dels assistits com dels experts lliures de conflictes d'interessos. Aquests, d'altra banda, consideren imprescindible oferir suports (formació, respir, psicoteràpia, etc.) per assegurar la qualitat i seguretat de les cures familiars, així com per prevenir o alleujar situacions de sobrecàrrega dels qui els presten.

Migrantes y refugiados

Col·lecció Textos de Política Social

Es tracta d'una rigorosa reflexió sobre la gravetat i les conseqüències de la crisi humanitària que pateixen milers de persones i la manca d'una política eficaç i responsable per part de les autoritats i institucions europees. Migrants, refugiats i desplaçats per la crueltat de la guerra i l'odi troben la mort a la Mediterrània o s'enfronten a un paisatge de controls, classificació, menyspreu i filats. Claire Rodier, en col·laboració amb  Catherine Portevin, exposa, de forma concisa i directa, els principals interrogants que suggereix aquest drama col·lectiu i s'allunya, amb el seu relat, dubtes i ambigüitats sobre el seu coneixement. Europa ens ofereix el seu fracàs polític i institucional a través de la incapacitat dels seus governs i l'egoisme dels seus dirigents davant de la tragèdia d'una població desplaçada que pateix la discriminació més absoluta. Pròleg a càrrec de Lorenzo Cachón.

Viaje a la Tierra de Fuego

Col·lecció Universal

Charles Darwin va ser aventurer, científic, naturalista però sobretot va ser un gran emprenedor. La publicació de Darwin, Viaje a la Tierra de Fuego, situat entre 1832 i 1833, es presenta sota una acurada edició on mapes, biografies, imatges, gravats i nombroses notes aclaridores, a peu de pàgina, acompanyen el corresponent text, organitzat en 8 capítols. La portada i dibuixos són obra de l'escultor i il·lustrador Lawrence Beck. Jordi Sargatal, prestigiós naturalista i impulsor del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (1984), és l'autor d'un interessant pròleg on ens suggereix alguns punts d'anàlisi d'indiscutible actualitat de l'obra de l'autor de Viaje al alrededor del mundo.

La racionalización de las profesiones sociales

La identitat dels professionals de la intervenció no pot reduir-se al seu "caràcter d'experts", a partir dels seus coneixements i competències, en l'aplicació de "bones pràctiques" destinades a l'obtenció de resultats estandarditzats. A aquesta definició funcionalista i instrumental, pròpia de les ideologies que volen imposar-se en els àmbits professionals i de la formació, podem oposar-hi una altra concepció del professionalisme que l'associa amb la capacitat col·lectiva dels treballadors de negociar el contingut de les finalitats de la seva professió amb l'Estat, els col·laboradors i els usuaris.

Las ciudades ante el cambio de era

Col·lecció Filosofia i Ciències Socials

19 de juliol del 36 a Barcelona

Nova edició (3a.) del llibre d'Abel Paz amb pròlegs de Bernat  Muniesa i Federica Montseny.

Trencar el silenci